Per Benjamin Mallon

Introducció

L’educació en geografia és reconeguda com un vehicle perquè els estudiants tinguin sentit del món que els envolta (Lambert, 2018) i per explorar i participar en solucions per abordar els reptes globals (Dolan 2020). De fet, hi ha un creixent argument que l’educació geogràfica té un paper important en la contribució a l’educació democràtica i a les pràctiques més àmplies de la democràcia (Gaudelli i Heilman, 2009; Williams, 2004). En particular, a nivell de primària, la investigació geogràfica és una pedagogia de referència per a l’ensenyament de la geografia (per exemple, Usher i Mallon, 2023), que es dirigeix a preguntes, implica la recerca de proves, que requereix que els estudiants pensin geogràficament, i que inclou un component de reflexió (Roberts, 2013). Aquesta Entrada de blog considera el potencial de l’Ensenyament de Geografia a Primària (i específicament la investigació geogràfica) en el context irlandès per donar suport a l’educació democràtica, a través de la lent del marc CDR del Projecte  DEMOCRAT.

Un marc per a les competències democràtiques responsables

Com a resultat del projecte DEMOCRAT, s’ha desenvolupat recentment un marc de Competències Democràtiques Responsables (2024), que presenta quatre competències centrals (amb les dimensions corresponents de coneixements, capacitats i actituds): participació solidària; deliberació; judici crític; resiliència democràtica. Aquest article examina com aquest marc de Ciutadania Democràtica Responsable podria funcionar juntament amb un marc de Recerca Geogràfica (i una pràctica més àmplia de l’ensenyament educatiu), per donar suport tant a la promoció de l’Educació per a la Democràcia com l’Ensenyament Geogràfic.

L’ article analitzarà cadascun dels quatre aspectes del Marc CDR juntament amb diferents fases de Recerca Geogràfica, considerarà els punts de sinergia potencial entre aquests marcs, abans de suggerir una sèrie de preguntes reflexives per a aquelles persones que tracten de promoure l’ educació democràtica a través de la seva pràctica d’educació geogràfica.

Solidaritat  Participació

Aquest aspecte del marc de CDR, «Solidaritat i Participació», fa referència a la competència relacionada amb la participació educativa i social, però també al sentit de solidaritat amb aquells que podrien ser exclosos o marginats. En resum, les principals preocupacions en relació amb aquesta competència se centren a garantir que s’escolti la veu dels i les estudiants en el procés educatiu i més enllà i que se’ls animi i doni suport perquè potenciïn la veu dels altres.

Una anàlisi de contingut del currículum escolar irlandès que està duent a terme la Universitat de la Ciutat de Dublín com a part del Projecte DEMOCRAT ha revelat diversos aspectes del pla d’estudis on la democràcia s’aborda directament o indirectament. En el pla d’estudis de geografia primària i post primària no hi ha una referència directa a la «democràcia», però hi ha múltiples components dels plans d’estudi en tots dos nivells que tenen el potencial de fer una contribució important a l’Educació per a la Democràcia. Tenint en compte l’enfocament d’aquest article sobre l’Educació Primària de Geografia, l’anàlisi suggereix que ‘Solidaritat i Participació’ es recolza en aquest nivell del pla d’estudis:

La geografia anima els nens a apreciar la interdependència d’individus, grups i comunitats. Promou la comprensió i el respecte de les cultures i les formes de vida dels pobles de tot el món i fomenta un sentit informat de la responsabilitat individual i comunitària per la cura del medi ambient. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 6)

Simon Catling (2017) i altres, han reconegut la importància d’assegurar que els infants i els joves tinguin l’oportunitat d’expressar opinions en assumptes geogràfics que els afecten. En l’àmbit educatiu més ampli, el treball de Laura Lundy (2007) ha proporcionat un marc molt valuós per considerar com aquesta expressió d’opinions  pot ser recolzada: la provisió d’espai per a l’intercanvi d’idees i perspectives, la bastida de suport a la veu, el compromís amb el públic, i la recerca d’acció, com a influència.

El Currículum Irlandès de Geografía a Primaria una vegada més dona suport rotundament a aquestes idees, i suggereix que el professorat pot observar: “la participació de l’infant en els esforços per millorar el medi ambient i resoldre problemes ambientals” (Govern d’Irlanda, 1999, pàg. 93).

En el context de la investigació geogràfica, un aspecte clau del marc d’investigació seria que els i les estudiants tinguin l’oportunitat de desenvolupar les seves pròpies preguntes d’investigació, en resposta a les qüestions geogràfiques que els afecten (per exemple, Dolan, 2020). Els enfocaments pedagògics i les estratègies d’aula que emmarquen la resta de la investigació geogràfica haurien de donar suport a l’alumnat a desenvolupar la seva veu en relació amb les perspectives sobre la informació geogràfica i dins de la presa de decisions geogràfiques, i a aportar les seves pròpies comprensions i perspectives (per exemple, Martin, 2005).

A més, hi ha oportunitats significatives perquè els y les estudiants es comprometin amb un públic més ampli en la presentació dels seus resultats i, quan sigui possible, emprenguin accions influents com a resultat o fins i tot com a part d’una investigació geogràfica. Aquestes accions poden servir per contribuir a fer front a les desigualtats socials existents (Usher i Moynihan, 2022).

La competència de ‘Solidaritat i Participació’ no només s’ocupa de la participació individual de cada alumne. Considera també com es pot donar suport als estudiants per interactuar amb les veus dels altres, i fomentar la inclusió dels altres en els processos de presa de decisions. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandesa ofereix potencial en aquest sentit:

En explorar les vides de les persones de la localitat i contextos més amplis, els nens haurien de valorar la contribució de les persones d’una diversitat d’entorns culturals, ètnics, socials i religiosos. (Govern d’Irlanda, 1999, p. 7)

En el nivell més bàsic, aquesta competència podria ser recolzada assegurant que els valors d’inclusió siguin centrals dins de l’aula d’educació de geografia primària, animant a l’alumnat a assegurar-se que tots els companys de classe estiguin inclosos a l’aula i a les activitats d’aprenentatge que donen suport a la investigació geogràfica. Més enllà d’aquestes relacions individuals, també hi ha una oportunitat perquè la investigació geogràfica consideri com diferents grups de persones poden tenir diferents perspectives sobre un tema (per exemple, grups d’interès), poden veure’s afectats per problemes de diferents maneres (per exemple, depenent d’aspectes d’identitat o ubicació geogràfica) (per exemple, Usher, 2021), o de fet poden veure’s afectats per possibles solucions a problemes de maneres diferents (i potencialment desiguals).

També podria haver-hi la qüestió de quins grups s’inclouen (o s’exclouen) dels processos de presa de decisions, una qüestió de la qual els mateixos joves poden ser molt conscients a la llum de l’experiència comuna.

Pel que fa a la competència de participació i solidaritat, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliti la consulta geogràfica podrien ser:

¿M’estic assegurant que tots els membres del meu grup/classe tinguin l’oportunitat de participar significativament en cada aspecte d’aquesta investigació geogràfica, inclosa la selecció o la formulació de preguntes clau d’investigació? L’alumnat té l’oportunitat de compartir les seves pròpies experiències i perspectives sobre qüestions geogràfiques? Els estic oferint l’oportunitat d’interactuar amb múltiples perspectives sobre un tema i de considerar com els diferents grups poden experimentar o percebre un problema de manera diferent? El meu ensenyament subratlla els valors de la inclusió i proporciona a l’alumnat les habilitats per facilitar la presa de decisions inclusives? L’alumnat té  l’oportunitat de considerar com els diferents grups poden veure’s afectats per l’impacte de les possibles solucions? Com es pot emmarcar la investigació geogràfica de manera que ofereixi l’oportunitat de contribuir a abordar les desigualtats socials?

Deliberació

La segona competència dins del marc CDR és la «deliberació». Això fa referència al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds que donin suport a la participació en l’intercanvi d’idees, la gestió de conflictes, cap a la presa de decisions col·lectiva. Un cop més, el currículum de geografia primària irlandès ofereix espai per al desenvolupament d’aquesta competència, particularment en la línia de “Consciència i cura del medi ambient”:

L’apartat Consciència i cura del medi ambient proporciona oportunitats perquè els infants desenvolupin i apliquin coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. (Govern d’Irlanda, p. 9)

De fet, una educació primària eficaç pot proporcionar un espai important per al debat (Catling, 2003). Quan l’educació geogràfica se centra en temes de sostenibilitat en particular, el debat i l’argumentació es reconeixen com a enfocaments pedagògics valuosos (Yli-Panula et al., 2019). D’especial importància pel que fa a la recerca geogràfica, aquesta competència dona suport a la presa de decisions, fins i tot en relació amb els problemes del món real (Dolan, 2020).

Pel que fa a la competència de la ‘deliberació’, algunes preguntes reflexives per als professors que faciliten la consulta geogràfica podrien ser:

La meva docència permet als estudiants reconèixer que els punts de vista i perspectives (inclosos els propis) estan influenciats per valors, preferències i interessos? La meva docència dona suport al desenvolupament d’habilitats comunicatives per permetre que els estudiants articulin les seves pròpies opinions i escoltin les opinions dels altres? Es dona als estudiants espai per entrar en diàleg, per interactuar amb les perspectives dels altres i per canviar d’opinió quan se’ls presenta evidències o arguments convincenst? Dono suport als estudiants per explorar els mitjans democràtics de presa de decisions?

Judici crític

La competència de «Judici crític» se centra en la capacitat dels individus per emetre judicis ben raonats, mitjançant la consideració crítica de la informació i el coneixement. Aquest enfocament es pot considerar una habilitat geogràfica clau en el currículum de geografia primària irlandès:

El registre, la comunicació i la interpretació d’informació espacial mitjançant l’ús de mapes, plànols, diagrames, fotografies, models, globus terraqüis i altres mitjans és una habilitat addicional i molt distintiva que s’ha de desenvolupar en el currículum de geografia (Govern d’Irlanda, 1999, p. 10)

La consulta d’informació es pot dur a terme a les aules de primària (Willey i Catling, 2018), i la recerca sobre l’educació geogràfica primària demostra la creixent gamma d’informació geogràfica (inclosa l’àmbit digital) a la qual l’alumnat té accés i amb la qual poden afrontar les seves classes de geografia. Usher i Mallon (2022) van assenyalar el potencial de l’educació geogràfica per donar suport a les habilitats cartogràfiques i l’alfabetització visual, i en fer-ho destaquen el potencial de la matèria per ajudar l’alumnat  en la seva avaluació de dades i la seva capacitat per jutjar la fiabilitat. Pel que fa a la competència de “judici”, algunes preguntes reflexives per al professorat que faciliten la investigació geogràfica podrien ser:

Ajudo l’alumnat a comprendre les diferents maneres en què es pot representar la informació geogràfica? Ofereixo a l’alumnat oportunitats per considerar la veracitat d’una gamma de diferents tipus d’informació? Ajudo l’alumnat a explorar com els diferents punts de vista poden donar forma a la manera com es presenta la informació?

Resiliència democràtica

La resiliència democràtica es refereix a la capacitat de les persones o comunitats per “resistir i adaptar-se als reptes, les crisis o les situacions adverses sense comprometre els seus valors o objectius fonamentals” (Marc CDR DEMOCRAT, 2024). Pel que fa a les normes i valors democràtics, els drets humans es reconeixen com un marc cada vegada més important al voltant del qual es recolza l’educació democràtica. Yli-Panula et al. (2019) suggereixen que l’educació geogràfica pot donar suport a la comprensió dels estudiants dels seus drets i responsabilitats, amb Catling (2003) i Hammond (2020) reconeixent que l’educació geogràfica pot donar suport al coneixement i l’experiència dels estudiants sobre els drets. Aquest marc de drets ofereix un potencial especialment a l’hora d’abordar qüestions complexes o controvertides, com les plantejades pel currículum de geografia primària irlandès

L’eix de Consciència i cura del medi ambient ofereix a l’infant oportunitats per desenvolupar i aplicar coneixements i habilitats per contribuir de manera significativa a la discussió i resolució de problemes ambientals. Aquests problemes abastaran des de  qüestions d’interès local fins a problemes mediambientals globals (Govern d’Irlanda, 1999, p. 9)
De fet, a través d’un enfocament en els problemes del món real (Usher, 2020), hi ha nombroses oportunitats per a l’educació geogràfica (i la investigació geogràfica) per ajudar l’alumnat a conèixer els seus drets, a experimentar-los i, en algunes situacions  a prendre mesures per abordar problemes concrets.

Finalment, en relació amb la competència de «Resiliència democràtica», algunes preguntes de reflexió per al professorat podrien incloure: L’alumnat entén els seus drets? L’alumnat experimenta aquests drets a l’aula i a l’escola? L’alumnat entén les situacions en què es vulneren els drets o estan en risc? El meu ensenyament ajuda l’alumnat a abordar temes complexos i controvertits? L’alumnat  té l’oportunitat d’explorar una sèrie de solucions a aquests problemes i participar en els processos de presa de decisions sobre aquests assumptes?

Resum

Aquesta Entrada de blog ha volgut oferir una reflexió sobre els espais dins del currículum de geografia primària irlandès que podrien donar suport a la promulgació del Marc DEMOCRAT CDR  i les competències associades que poden sustentar l’educació democràtica. Els quatre aspectes del marc es recolzen en certa mesura amb el currículum, i un conjunt creixent de recerques suggereix que l’educació en geografia pot ser un lloc valuós per al desenvolupament de competències democràtiques. El  currículum de primària  irlandès es troba actualment en una fase de reforma: s’espera que el nou currículum continuï donant suport igualment als coneixements, habilitats i actituds que representen l’educació democràtica.

 

Referències

Catling, S. (2003). Curriculum contested: Primary geography and social justice. Geography, 88(3), 164-210.

Catling, S. (2017). Giving younger children voice in primary geography: empowering pedagogy–a personal perspective. In Research and Debate in Primary Geography (pp. 229-252). Routledge.

Dolan, A. M. (2020). Powerful Primary Geography: A toolkit for 21st century learning.

Routledge.

Gaudelli, W., & Heilman, E. (2009). Reconceptualizing geography as democratic global citizenship education. Teachers College Record, 111(11), 2647-2677.

Government of Ireland (1999). Geography. https://www.curriculumonline.ie/getmedia/6e999e7b-556a-4266-9e30-76d98c277436/psec03b_geography_curriculum.pdf

Hammond, L. E. (2020). An investigation into children’s geographies and their value to geography education in schools (Doctoral dissertation, UCL (University College London)).

Lambert, D. (2018). Geography, capabilities, and the educated person. In Spatial Citizenship Education (pp. 22-40). Routledge.

Roberts, M. (2013). The Challenge of Enquiry-based Learning. Teaching Geography, 38(2), 50.

Usher, J. (2021). How is geography taught in Irish primary schools? A large-scale nationwide study. International Research in Geographical and Environmental Education, 31(4), 337–354.

Usher, J. (2020). Is geography lost? Curriculum policy analysis: Finding a place for geography within a changing primary school curriculum in the republic of Ireland. Irish Educational Studies, 39(4), 411–437.

Usher, J. & Mallon, B. (2023). Geography – Social and Environmental Education:

A Review of Research and Scholarship in Geography, History and Education about Religions and Beliefs in the Context of the Redeveloped Irish Primary School Curriculum. https://ncca.ie/media/6401/literature-review-for-social-and-environmental-education.pdf

Usher, J., & Moynihan, D. (2022). The future is mine: primary geography and Minecraft education. Primary Geography, 136(2), pp.32-35.

Williams, M. (2001). Citizenship and democracy education. Citizenship through secondary geography, 31-41.

Willy, T., & Catling, S. (2018). Geography at the heart of the primary curriculum. Impact (2514-6955), 4, 52–55.

Yli-Panula, E., Jeronen, E., & Lemmetty, P. (2020). Teaching and learning methods in

geography promoting sustainability. Education Sciences, 10(1), 1–18.