Per DEMOCRAT
La finalitat essencial del projecte DEMOCRAT és promoure el coneixement i la pràctica dels valors democràtics. Amb aquest objectiu, treballa amb escoles de primària i secundària promovent intervencions educatives que enforteixin les competències democràtiques dels i les estudiants, per participar de manera activa i compromesa en tots els àmbits de la vida. Els i les alumnes esdevenen protagonistes de processos democràtics reals dins del centre educatiu i reflexionen sobre el seu paper com a membres d’ una societat plural.
Aquí us presentem dues intervencions emmarcades en el projecte DEMOCRAT en escoles de primària a Catalunya (Espanya), on els i les alumnes practiquen des de ben petits la democràcia participativa. D’una banda, el projecte “Read Right, Read Rights” aprofundeix en els drets i deures de la infància a través de la lectura i les tertúlies democràtiques, seguint els principis de l’aprenentatge dialògic (diàleg igualitari, intel·ligència cultural, transformació, dimensió instrumental, creació de sentit, solidaritat i igualtat). La proposta també anima tota la comunitat educativa a consolidar la responsabilitat democràtica
D’altra banda, el projecte de creació d’un Consell d’Infància i Adolescència, busca fomentar la participació d’infants i joves dins i fora de l’escola, col·laborant i expressant les seves opinions en temes del seu entorn que els afecten, creant espais de trobada de les diferents comunitats, per treballar junts, fomentant el compromís comunitari a l’escola i al seu entorn.
Read Right, Read Rights
El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic
A l’Escola Carrilet, un centre d’educació infantil i primària de Palafrugell, la lectura ha deixat de ser una activitat exclusivament instrumental per esdevenir una porta d’entrada a la ciutadania. El projecte “Read Right – Read Rights”, desenvolupat durant el curs 2023-2024 amb el suport del programa europeu DEMOCRAT, ha aconseguit integrar la lectura amb l’educació en valors i la participació democràtica, implicant tota la comunitat educativa: alumnat, docents, famílies i agents de l’entorn.
La iniciativa neix d’un doble diagnòstic. D’ una banda, l’ escola va detectar la necessitat de millorar la competència lingüística de l’alumnat, en particular la comprensió lectora. Aquesta preocupació va portar Carrilet a integrar-se a la Xarxa de Competència Lectora del Departament d’Educació, un espai de treball col·laboratiu entre centres per reforçar la lectura com a eix de l’aprenentatge. D’altra banda, el claustre es plantejava com donar contingut pràctic i transversal al vector “democràcia” del nou currículum de Catalunya. Com formar nens i nenes crítics, actius, respectuosos i conscients dels seus drets? Com fer-ho des d’edats tan primerenques com els tres anys?
La resposta es va materialitzar en un projecte ambiciós, intergeneracional i transversal que connecta els drets i deures de la infància amb el Pla Lector de centre. Així, al llarg del curs, els 380 alumnes del centre —des d’I3 fins a 6è— van treballar textos relacionats amb els drets infantils mitjançant tertúlies dialògiques, treball cooperatiu, assemblees d’aula, jocs democràtics i projectes artístics, tot això sota un enfocament d’aprenentatge actiu i participatiu.
La metodologia emprada parteix de la convicció que l’ aprenentatge significatiu requereix donar veu a l’ alumnat. Les tertúlies dialògiques, inspirades en l’aprenentatge dialògic i la pedagogia crítica, permeten que tots els nens i nenes —independentment de la seva edat, nivell o bagatge— participin activament en converses al voltant de temes com la igualtat, la justícia, el respecte o la diversitat. Aquest enfocament no només millora les habilitats comunicatives i de comprensió, sinó que també enforteix l’empatia, l’argumentació i la consciència col·lectiva.
El projecte es va concebre amb una clara voluntat d’ alinear-se amb el currículum oficial, basant-se en les competències democràtiques definides per DEMOCRAT. D’aquesta manera es va seleccionar acuradament les competències, sabers i tipologies textuals pertinents a cada nivell. Així mateix, es va dissenyar un sistema d’avaluació de competències democràtiques, adaptat el model suggerit per DEMOCRAT a les diferents edats, per observar l’ impacte del projecte més enllà de l’ acadèmic.
En definitiva, “Read Right – Read Rights” representa un esforç per fer de la lectura una eina de transformació: llegir per comprendre el món, llegir per exercir la ciutadania.
De la idea a l’aula: activitats, dificultats i impacte
La implementació del projecte ha estat tan rica com diversa. Cada grup classe va dissenyar una seqüència d’ activitats al voltant dels drets i deures dels infants, utilitzant com a punt de partida una selecció de llibres acuradament escollits. Aquests textos, procedents de la maleta pedagògica de la Fundació Rosa Sensat i altres recomanacions, van servir com a base per a les tertúlies i el treball reflexiu.
Entre les activitats més destacades cal esmentar:
- “Qui sóc jo?”: una proposta d’ autoconeixement i expressió emocional orientada a treballar l’ empatia, el respecte per les diferències i la identificació de drets bàsics.
- “Descobrim els nostres drets”: lectura i anàlisi col·lectiva de textos vinculats a la Convenció dels Drets de l’Infant.
- “El poder d’una cançó” i “Every child a song”: projectes musicals per abordar els drets des de l’art i la sensibilitat.
- “El joc dels CarriDrets”: activitat gamificada per reforçar la comprensió dels deures i drets en situacions quotidianes.
- “Molta merda!”: creació teatral protagonitzada per l’ alumnat de 6è, centrada en els conflictes i dilemes que sorgeixen quan els drets no es respecten.
A més d’aquestes propostes, es van dissenyar dinàmiques per al pati, com jocs cooperatius i inclusius, o espais de deliberació més estructurats a través de les assemblees d’aula. Tot això es va desenvolupar sota unes normes de convivència construïdes col·lectivament i visibles a totes les aules.
Una de les claus de l’èxit ha estat la implicació del claustre, que va rebre formació específica en educació democràtica gràcies a l’acompanyament de l’equip DEMOCRAT i la formació oferta per la XCL. Aquest aprenentatge es va traduir en l’adaptació del projecte a les diferents etapes educatives i en la revisió del Pla Lector amb perspectiva democràtica.
No obstant això, el procés també va presentar desafiaments. El més assenyalat va ser el relleu parcial del claustre, que va obligar a dedicar esforços addicionals a la cohesió interna. També es va identificar la necessitat de disposar de més temps per sistematitzar l’avaluació, ja que no es van poder realitzar tots els mesuraments previstos.
Malgrat això, els resultats han estat notables. En el pla lector, les avaluacions internes mostren una millora clara en la comprensió lectora. En el democràtic, es va observar una evolució positiva en les actituds de respecte, participació i escolta activa. L’alumnat va expressar sentir-se més escoltat i valorat, especialment en els cicles inicials. En els nivells superiors, es van detectar inquietuds més complexes, com la necessitat de més espais d’expressió entre iguals o el desig d’incidir en decisions col·lectives.
L’avaluació de competències de ciutadania democràtica responsable (CDR), dissenyada amb formularis i recursos visuals adaptats a l’edat, va permetre recollir dades valuoses sobre com els infants viuen el respecte, la justícia, la participació i la cura mutu, tant a l’escola com a casa. Aquesta informació va servir per elaborar plans de millora adaptats a cada grup i detectar casos que requerien acompanyament emocional específic. Per la qual cosa les dades proporcionades van ajudar els professors a reflexionar sobre la seua intervenció a l’aula ajudant-los a millorar i adaptar millor a les necessitats de l’alumnat.
Conclusions i aprenentatges
Al llarg del curs, “Read Right – Read Rights” ha consolidat el seu valor com a projecte integrador, transformador i transferible. La seva principal fortalesa rau en la seva capacitat per alinear objectius acadèmics (competència lectora) amb objectius cívics (competència democràtica), partint d’una eina tan poderosa i accessible com la lectura.
El projecte ha demostrat que treballar els drets i deures des d’edats primerenques no només és possible, sinó necessari. El fet que l’ alumnat se senti escoltat, segur, respectat i capaç d’expressar el que pensa i sent és el primer pas per construir una escola inclusiva i una societat més justa. Com es desprèn del treball a les aules, quan es creen espais de diàleg igualitari i es confia en la paraula de l’ infant, es generen processos de transformació personal, social i cultural.
Entre els aprenentatges clau destaquen:
- La importància d’unificar criteris metodològics i compartir bones pràctiques entre el professorat.
- El valor del treball en xarxa amb altres centres i institucions.
- La necessitat de formació docent específica en competències democràtiques, encara poc presents en l’oferta formativa habitual.
- La utilitat de crear recursos propis (per exemple, una “caixa d’eines” amb materials i dinàmiques) per facilitar la implementació sostinguda del projecte.
Pensant en la transferència a altres contextos, aquest projecte ofereix un model adaptable que es pot desenvolupar en diferents nivells educatius, matèries i entorns. L’essencial és mantenir l’enfocament dialògic, el protagonisme de l’ alumnat i la connexió amb el currículum i l’entorn local.
Des de l’Escola Carrilet, el camí no s’atura aquí. La voluntat del centre és seguir consolidant el projecte.
En paraules d’un dels docents implicats: “Si un nen aprèn a dir el que pensa, a escoltar amb respecte i a cuidar els altres, està aprenent a ser ciutadà. I això, al final, és també aprendre a viure”.
Consell d’Infància de Salomó
El projecte: context, motivació i enfocament pedagògic
L’escola Josep Nin, és una escola rural ubicada a la petita població de Salomó que compta amb aproximadament 500 habitants, amb un elevat percentatge de població immigrant. Més de la meitat de les famílies del centre són de procedència estrangera, per la qual cosa la comunicació amb les famílies i la seva participació en la vida de l’escola i del municipi, de vegades es fa difícil. Per donar resposta a aquesta dificultat i afavorir la participació en la vida de l’escola i del municipi, la creació d’un consell d’Infància i Adolescència es presenta, doncs, com una eina clau i element de cohesió social.
Els Consells d’Infància i adolescents són instruments a l’abast dels infants i joves, que els permet exercir el dret de ciutadania amb la participació infantil com a dret fonamental, implicar-se i actuar amb l’objectiu de transformar la seva pròpia ciutat o poble. En aquest sentit, la participació és una oportunitat perquè els infants aprofundeixin en els valors democràtics i puguin plantejar propostes als ens locals en decisions que afecten directament la seva vida a l’escola i al municipi.
En aquesta iniciativa adreçada a l’alumnat de cicle superior de l’escola i dels dos primers cursos de l’ESO, hi han participat també altres alumnes de primària i també 5 docents.
A través d’aquest espai de participació que és el Consell d’Infància i adolescència, els objectius principals que es planteja l’escola Josep Nin són:
- Crear una estructura vàlida i estable de participació dels infants i de comunicació dels mateixos amb les autoritats municipals.
- Fomentar el treball col·lectiu en pro d’un bé comú i comunitari.
- Desenvolupar estratègies per treballar la democràcia participativa.
- Aconseguir que els infants tinguin la possibilitat de manifestar i decidir com volen que sigui el seu poble, l’entorn més proper, la seva escola i en general tot el que els envolta en tant que en són part.
- Aconseguir que les persones adultes reconeguin els drets dels infants, valorant i tenint en compte la seva opinió de forma real, escopint-los i posant en funcionament algunes de les seves propostes sempre que siguin reals i amb fonament.
A partir d’aquí, es comença a dibuixar l’estructura del que serà el Consell d’Infància, des de les competències que es treballaran, els objectius, l’avaluació i el desenvolupament de totes les sessions d’aprenentatge.
La metodologia que dóna suport a la intervenció es fonamenta en un aprenentatge basat en competències, cooperatiu i actiu, posant en pràctica habilitats i competències socioeducatives com la comunicació, la responsabilitat i el treball en equip. Aquestes competències s’entrenen a través d’activitats concretes, com ara: Debats i Assemblees, Projectes Comunitaris, Trobades amb representants de l’Ajuntament o altres institucions.
El projecte té en compte el nou currículum oficial de Catalunya, especialment pel que fa al vector de Ciutadania democràtica i consciència global. Així, doncs, el Consell d’ infants s’integra en diverses àrees del currículum escolar i permet el desenvolupament de competències socials, la millora de les habilitats comunicatives, l’empatia i la consciència i el compromís amb el bé comú.
Tenint en compte aquestes competències, a través del Consell d’Infància, l’alumnat pot millorar les habilitats lingüístiques participant en debats, redactant propostes, i abordant qüestions relacionades amb el seu entorn i proposant millores.
Així mateix, conrear valors com la solidaritat, la justícia i el respecte als drets de tots els membres de la comunitat, es pot fer a través de la col·laboració, la resolució de conflictes i la responsabilitat social.
De la teoria a l’acció: Activitats, dificultats i impacte
La implementació de la proposta ha seguit una línia de treball tant amb l’alumnat de l’escola com de l’institut, perfectament pautada a través de sessions dutes a terme a l’aula durant el primer trimestre del curs escolar. En el segon trimestre es constitueix el Consell d’Infància en un acte a l’Ajuntament del municipi, i seguidament s’estableixen reunions regulars per presentar les propostes de l’alumnat i rebre la valoració de la seva viabilitat.
En les sessions d’aprenentatge l’alumnat ha pogut conèixer, comprendre i reflexionar sobre temes com, per exemple, els valors de la societat democràtica, els drets i deures dels infants i els drets humans. Tot i que el coneixement teòric és molt necessari, és a la pràctica on s’aprèn la democràcia, com el camí que s’aprèn caminant.
Per això, competències com la participació i la deliberació, s’aprenen fent activitats pràctiques com, debats i assemblees, projectes comunitaris, trobades amb representants de l’ajuntament o altres institucions. Pel que fa a les activitats més destacades que s’han realitzat durant el procés de creació del Consell d’Infància, cal esmentar:
- El Parlament de la Classe: simulació d’una situació de democràcia i presa de decisions en grup, on els i les alumnes han de pensar propostes, debatre-les, reflexionar-hi i adquirir petits compromisos amb els valors democràtics
- El semàfor dels drets: mitjançant cartolines de colors opinar respecte a situacions plantejades i treballar la diversitat d’opinions, el dret a decidir i la responsabilitat que implica prendre decisions.
- Presentació dels candidats i candidates al Consell d’Infància i Adolescència: els alumnes s’encarreguen d’escollir els seus representants amb l’ajuda del/la professor/a
- Aspectes que puc millorar del nostre poble: diagnòstic de quin és el problema que té la ciutat i propostes com: L’esport al municipi i a l’escola, respectar l’entorn, i civisme i responsabilitat com a membres d’una comunitat
- Primera sessió plenària a l’Ajuntament: l’alcalde o alcaldessa fa la presentació del projecte i l’alumnat presenta propostes de millora del municipi.
Amb aquesta iniciativa educativa, els nens i nenes han conegut com funcionen les Institucions Democràtiques, han desenvolupat el pensament crític, la capacitat de treballar en equip, i el sentit de la justícia i la responsabilitat social. Per avaluar el nivell d’assoliment d’aquestes competències s’ha dissenyat un sistema d’avaluació de competències democràtiques, a través de qüestionaris adaptats al model proposat per DEMOCRAT. Tot i que es reconeix la utilitat d’aquesta eina d’ avaluació, el contingut esdevé força complicat i la terminologia és difícil d’entendre per part de l’alumnat, per això ha estat necessari l’acompanyament del professorat per realitzar-la. L’avaluació, es va complementar amb l’alumnat i les reflexions que va aportar el professorat per la seva part.
Dels resultats de l’avaluació, centrada en les competències DEMOCRAT, “participació solidària, deliberació, judici crític i resiliència”, en el seu conjunt i en certs aspectes més que en d’altres, l’alumnat manifesta un –sí- clar, en relació a “sentir-se part del grup o la comunitat”, “detectar les injustícies”, “respectar les opinions” i “coneixement dels drets humans i els drets dels infants”. Tot i així, gran part de l’alumnat considera que les seves pròpies opinions no són tingudes en compte.
Tanmateix, en altres aspectes de competència ciutadana com “ajudar els altres” “aportar idees i resoldre problemes perquè tot funcioni millor”, responen molt sovint només –A vegades-. La qual cosa manifesta que aquests aspectes no els tenen tan assolits.
Valors com la justícia o la igualtat la majoria de l’alumnat els defensa, però no hi ha consens que aquests valors ajudin a resoldre problemes. La majoria manifesta que necessita ajuda per resoldre els seus problemes i en general ajuda els altres quan en tenen.
Pel que fa al pensament crític, com és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, bona part necessita ajuda per saber si la informació que reben és fiable o no.
D’altra banda, només una part de l’alumnat ha desenvolupat el pensament crític quant a la informació rebuda a través de la tele, la ràdio, internet o les xarxes socials, i necessiten sovint ajuda per veure si és fiable o no, la qual cosa és normal tenint en compte l’edat de l’alumnat, però el que és preocupant és que una quarta part no té tampoc l’hàbit de contrastar la informació que li arriba.
Conclusions i aprenentatges
Inicialment, la recerca inicial sobre els Consells d’Infància arreu del país i especialment la visita a l’escola El Carrilet de Palafrugell per conèixer altres experiències va ser una font d’ inspiració per a l’escola Josep Nin, tant és així, que es plantegen en un futur, formar part d’una xarxa de suport entre consells per a l’intercanvi d’ experiències i bones pràctiques.
En general l’experiència ha estat molt positiva i ha satisfet docents, alumnat i equip directiu i també les famílies. També ha tingut una gran implicació per part de l’Ajuntament. Tot i així, perquè la participació de l’alumnat sigui més efectiva, és necessària la implicació de tots els docents. Els adults, com els infants, necessiten formació, eines pedagògiques participatives i recursos per donar suport i tirar endavant amb seguretat el projecte i fomentar els valors democràtics a l’escola i a la societat.
Els resultats d’aquesta iniciativa són molt estimulants quant a la implicació de l’alumnat que ha estat molt motivat en tot moment i content de participar i explicar tant a l’Ajuntament com a la resta dels companys la seva experiència del Consell d’Infància i Adolescència. Fet que demostra que desenvolupar models proactius, on els infants i adolescents liderin, decideixin i treballin temes significatius per a ells i elles, forma part d’una experiència educativa democràtica i transformadora.
No obstant això, el procés presenta també algunes incerteses. D’una banda, hi ha certa preocupació pel que fa als resultats de les propostes de l’alumnat en el Consell d’Infància, respecte a la seva efectivitat, continuïtat i resolució en el futur. Pel que fa a la continuïtat de l’alumnat que ara forma part del Consell, i que canviarà de nivell, s’espera una resposta positiva i que en el proper curs segueixin implicats.
Cal també que el Consell tingui veu al municipi i resposta formal per part de l’Ajuntament de manera continuada. Les reunions amb les entitats municipals són molt protocol·làries i cal un acostament per part de tothom. Els i les participants s’han de sentir còmodes per exposar les seves idees i sentir-se escoltats. És un aprenentatge col·lectiu en tant que els ajuntaments s’han d’acostumar també a fer política permetent que els infants i persones joves del municipi pugui dir la seva en coses que també els afecten i tenir en compte els seus punts de vista.
En definitiva, a través del Consell d’Infància i Adolescència es vol donar veu als infants i adolescents, siguin de la procedència que siguin, per afavorir la participació activa de l’alumnat en la presa de decisions que afecten directament les seves vides.
Conclusions
A tall de síntesi, les experiències desenvolupades en el marc del projecte DEMOCRAT a les escoles Carrilet i Josep Nin mostren de forma clara que és possible promoure una educació per a la democràcia des d’edats primerenques. Ambdues iniciatives han aconseguit generar espais reals de participació, deliberació i reflexió crítica, oferint a l’ alumnat l’oportunitat d’exercir la seva ciutadania en contextos de la seva vida quotidiana.
Read Right – Read Rights demostra com la lectura pot esdevenir una eina poderosa per fomentar valors democràtics, desenvolupar competències lectores i enfortir el sentit de comunitat dins del centre educatiu. La combinació de tertúlies dialògiques, jocs cooperatius, activitats artístiques i avaluació formativa ha permès un aprenentatge integral, que abasta tant el pla acadèmic com el personal i social. La implicació del claustre i de les famílies ha estat clau per a l’èxit d’aquesta experiència, així com l’alineament del projecte amb el currículum oficial i l’acompanyament metodològic del programa DEMOCRAT.
Per la seva banda, el Consell d’Infància i Adolescència de Salomó posa en relleu la importància de crear estructures estables que reconeguin i potenciïn la veu de nens i nenes en la vida comunitària. Aquesta iniciativa ha contribuït a enfortir el teixit social en un context marcat per la diversitat cultural, a través de dinàmiques cooperatives i espais de deliberació. Malgrat alguns desafiaments, el projecte ha generat entusiasme, sentit de pertinença i aprenentatges significatius entre l’alumnat.
Ambdues experiències comparteixen una visió transformadora de l’educació: formar ciutadans i ciutadanes conscients, compromesos i capaços de contribuir al bé comú. Per a això, destaquen diversos aprenentatges clau:
- La necessitat de connectar la teoria amb la vida real de l’alumnat, generant experiències de participació significatives.
- La importància de metodologies actives, dialògiques i cooperatives que situïn l’alumnat com a protagonista de l’ aprenentatge i li donin veu.
- La rellevància d’implicar tota la comunitat educativa —docents, famílies, ajuntaments— en la construcció d’una cultura democràtica a l’escola.
Aquestes experiències són inspiradores i poden ser transferibles a altres centres i contextos. A través dels diferents lliurables finals, DEMOCRAT oferirà l’oportunitat de conèixer millor els elements transferibles d’aquests i altres projectes per enfortir una ciutadania democràtica responsable.
Nota: Des de l’equip DEMOCRAT agraïm la il·lusió i l’esforç dels docents de l’escola Carrilet i de l’escola Josep Nin que han desenvolupat aquestes dues experiències. La informació de l’article prové de la documentació elaborada pels equips docents i del seguiment dels projectes que ha realitzat l’equip de DEMOCRAT a Espanya.
Deixa un comentari