Per Georgios Kostakos*
La noció moderna de “ciutadania” està relacionada amb l’estat nació i ha sorgit en gran manera de la lluita pels drets cívics en les societats occidentals. En els últims anys, el terme “ciutadania” o “ciutadana” s’utilitza ocasionalment en un sentit més ampli, informalment com a “ciutadà del món”, o fins i tot formalment, com a “ciutadà de la Unió Europea”. No obstant això, poden existir conceptes, actituds i disposicions de ciutadania enfront d’institucions quasi-sobiranes o supranacionals, a nivell regional (per exemple, la UE) o mundial (per exemple, les Nacions Unides), o el terme ciutadà/ciutadania s’utilitza metafòricament en aquests casos?
Aprofundim en alguns aspectes clau de la ciutadania per a explorar si també s’apliquen a institucions fora de l’Estat nació. El principal document de referència, en el qual sovint es fa el jurament de ciutadania i/o de servei públic, és la constitució d’un Estat. Hi ha alguna cosa així en el context global de les Nacions Unides i en el regional de la UE? En realitat, el document fundacional de les Nacions Unides és la Carta de les Nacions Unides, que té una aura evangèlica, encara que sovint es respecti en el seu incompliment. Juntament amb la Carta, la Declaració Universal dels Drets Humans completa el duo constitucional central del sistema de governança global posterior a la Segona Guerra Mundial. Pot ser que la UE no tingui una constitució concisa com a tal (els intents d’aconseguir-la han fracassat, per ara), però els seus “acords fundacionals”, inclosos els Tractats de Roma, Maastricht i Lisboa, exerceixen aquest paper i són una referència clara per als seus ciutadans.
Una història de creació o “mite fundacional” també forma part del patrimoni compartit que determina la ciutadania a nivell de l’estat nació. Pot ser la lluita d’alliberament contra una potència colonial, o la lluita pels drets del poble contra una monarquia o una oligarquia. L’èpica de la Segona Guerra Mundial exerceix aquest paper tant per a les Nacions Unides com per a la UE, ja que la seva creació va formar part de l’esforç per evitar que es repetís semblant carnisseria i destrucció, en el món en el seu conjunt i en el continent europeu, respectivament.
El sentit de la identitat i solidaritat és un altre aspecte clau de la ciutadania a nivell estatal. Però, és també evident a nivell regional i mundial? La resposta és positiva, si es considera el “paquet de ciutadania de la UE” que inclou diversos textos legals i disposicions administratives en suport dels drets de les persones que tenen la ciutadania de qualsevol i de tots els països de la UE, juntament amb un conjunt de programes de finançament que distribueixen diners als agricultors, artistes, investigadors i molts altres grups de tota la UE. Els diferents instruments internacionals en matèria de drets humans, el treball d’institucions com el Consell de Drets Humans i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, així com els mecanismes de finançament multilaterals del sistema més ampli de les Nacions Unides, com el PNUD, UNICEF, el Banc Mundial, FIDA, el Fons Verd per al Clima, etc., també exerceixen el mateix paper a escala mundial, encara que dins de marges financers molt més estrets.
Un altre nivell de governança, que ha sorgit recentment però que no pot ignorar-se, és el del ciberespai. Un gran nombre de persones, els joves en particular, passen gran part del seu temps / de la seva vida en línia. El terme “ciutadà cibernètic” o “ciutadà digital” § ha adquirit un significat de facto i també s’ha de tenir en compte quan es parla de ciutadania més enllà de l’estat nació. Quina és la font de legitimitat i “sobirania” en el ciberespai? No existeix un document fundacional com a tal, ni tampoc un mite fundacional unificador. Cal anar a “regnes cibernètics” individuals per obtenir els documents fundacionals i les narratives de superpotències digitals com Google, Microsoft, Facebook/Meta o X (anteriorment conegut com a Twitter), amb molts més petits “principats” i comunitats de tota mena que ofereixen un sentit d’identitat i solidaritat a grups de persones amb idees afins.
En conclusió, l’ésser humà ha de bregar amb moltes identitats i ciutadanies superposades, que poden considerar-se complementàries, tret que alguna cosa falli en les relacions entre els diferents nivells de governança en els quals es basa cadascuna d’elles. Mentre que la ciutadania a nivell estatal continua sent la més definitòria per a un individu, entre altres coses pels documents de nacionalitat i els acords d’aplicació que es mantenen a aquest nivell, altres ciutadanies o “metaciutadanies” és converteixen cada vegada més en el “focus” de la lleialtat i el compromís. Cap currículum d’Educació per a la Democràcia (EpD), encara que estigui controlat per les autoritats estatals com a part dels sistemes educatius nacionals, pot ignorar les nocions i pràctiques emergents més àmplies de la ciutadania a nivell regional, global i digital. Han de ser tingudes en compte i harmonitzades per a aconseguir l’objectiu compartit de benestar individual i social, seguretat humana i resiliència a tots els nivells i fronteres.
______________________
* A partir d’una presentació realitzada pel Dr. Georgios Kostakos a la Conferència General de l’ECPR 2023, Universitat Charles, Praga, 7 de setembre de 2023.
Georgios Kostakos és cofundador i director executiu de la Fundació per a la Governança Global i la Sostenibilitat (FOGGS), amb seu a Brussel·les, que entre altres coses se centra en l’ètica en la governança global i una nova narrativa de globalització, l’establiment d’un Consell de Resiliència Global i repensar l’educació per a l’era digital. Aproximadament la meitat dels seus trenta anys d’experiència laboral han transcorregut a les Nacions Unides, incloent l’Oficina Executiva del Secretari General de les Nacions Unides, el Grup d’Alt Nivell sobre Sostenibilitat Global i la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
Deixa un comentari