Per Karsten Krüger
La qualitat d’un sistema democràtic liberal es defineix, entre altres criteris, per la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial. Aquests han de ser independents i actuar en l’interès general de la societat.
Recentment hem estat testimonis d’altres dos atacs a la separació de poders tant a Polònia com a Israel, els executius dels quals han pretès limitar la independència del sistema judicial.
Així mateix, en un article recent sobre el periodista José Rubén Zamora, fundador d’El Periódico de Guatemala, condemnat per blanqueig de diners i empresonat des de fa diversos anys, el diari El País[1] reportava que «diversos organismes internacionals han criticat ‘greus violacions processals’ en un cas que consideren un clar atac a la llibertat d’expressió» per haver denunciat la corrupció dels governs guatemalencs i per la seva postura crítica amb el sistema oligàrquic i corrupte del país, que també ha infiltrat el seu sistema judicial.
Davant d’aquesta lectura, cal preguntar-se com perseguir la corrupció generalitzada d’un sistema jurídic usant mecanismes jurídics.
En el cas de Guatemala, la nació centreamericana ha passat de tenir «un dels mecanismes més reeixits per a combatre la corrupció i el crim organitzat»[2] a convertir-se en un país en el qual el sistema de justícia és «un braç repressiu per a asfixiar als qui busquen dir la veritat, investiguen i promouen la llibertat d’expressió»[3]. Hi ha també el cas de l’Equador, on el narcotràfic ha aconseguit infiltrar-se tant en l’administració pública com en la policia, l’exèrcit i la judicatura
L’auge del narcotràfic i el seu impacte en la societat s’observa també en alguns països membres de la UE, com per exemple els Països Baixos, Bèlgica i alguns altres països escandinaus, la qual cosa suggereix un risc creixent de corrupció tant entre la policia con entre la judicatura.
L’assumpte de la judicatura és especialment sensible, atès que és la institució estatal que ha de perseguir, per exemple, els casos de corrupció. Qui persegueix i condemna als corruptes quan la judicatura mateixa és corrupta? Qui persegueix els jutges i fiscals corruptes si la corrupció és un fenomen endèmic en l’Estat?
Es podria posar un altre exemple històric, aquesta vegada d’índole política: en el règim nacionalsocialista d’Alemanya, va haver-hi molts jutges que van complir amb els mandats del règim no per obligació, sinó per convicció, i molts d’ells van continuar sent jutges després de la derrota del règim nacionalsocialista.
En altres paraules: el sistema jurídic és la part més sensible del sistema democràtic pel simple fet que la seva funció és impartir justícia i que ha de vigilar la qualitat del sistema legislatiu i del sistema executiu. La qüestió és com es controla la qualitat del sistema jurídic.
[1] Arroyo, L. (18/02/2024). José Rubén Zamora, el cuarto poder tras las rejas en Guatemala: «No me voy a dejar vencer». El País. https://elpais.com/america/2024-02-18/jose-ruben-zamora-el-cuarto-poder-tras-las-rejas-en-guatemala-no-me-voy-a-dejar-vencer.html
Arroyo, L. (18/02/2024). José Rubén Zamora, el cuarto poder tras las rejas en Guatemala: «No me voy a dejar vencer». El País. https://elpais.com/america/2024-02-18/jose-ruben-zamora-el-cuarto-poder-tras-las-rejas-en-guatemala-no-me-voy-a-dejar-vencer.html
[2] Comisión Internacional contra la Impunidad en Guatemala (CICIG) de la ONU.
[3] Oficina en Washington para Asuntos Latinoamericanos (WOLA).
Vegeu també: Marcos González Díaz (19 de Junio 2023). Cómo Guatemala pasó de ser un ejemplo contra la corrupción a criminalizar a jueces, periodistas y candidatos políticos. BBC News Mundo. https://www.bbc.com/mundo/articles/cw8ld1799d3o
Deixa un comentari