El Projecte DEMOCRAT ha entrat en una fase de reflexió sobre els resultats de les seves activitats de recerca i innovació. En el desenvolupament de l’esquema del Currículum Europeu per a l’Educació Democràtica, la importància de les emocions en el procés d’aprenentatge ja havia estat identificada i posteriorment validada per programes pilot.
La importància de les emocions en el context de l’aprenentatge ha estat objecte d’un considerable debat dins l’àmbit educatiu. Això és anàleg al discurs sobre la importància de les emocions en els processos democràtics. Això desafia l’argument que la democràcia és un projecte de la Il·lustració basat exclusivament en la raó, guiat per una racionalitat comunicativa que intercanvia arguments. A la llum d’experiències passades (per exemple, dues guerres mundials o règims feixistes governant països), les emocions polítiques han estat i es consideren perilloses perquè bloquegen els processos de reflexió basats en la raó, dificulten un possible consens social i fomenten la polarització social.
Per contra, és àmpliament reconegut que els processos de participació política i de la societat civil tenen un component emocional. La decisió d’unir-se a un partit polític, moviment social o organització de la societat civil, com la Creu Roja, Caritas, Greenpeace o Fridays for Future, rara vegada es basa únicament en motius racionals. A més, els votants no estan obligats a proporcionar una justificació per a les seves decisions de vot. Aquest principi és igualment aplicable als procediments parlamentaris, en els quals els membres dels parlaments no estan obligats a justificar les seves decisions, especialment en el context de votacions secretes. A més, les campanyes electorals invariablement apel·len a les emocions dels votants.
L’aparició de partits populistes de dretes a Europa, juntament amb l’elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, caracteritzada per una retòrica carregada d’emoció, subratlla el paper fonamental que exerceixen les emocions en els processos polítics. No obstant, aquest fenomen no és una cosa sense precedents en els anals de la història democràtica. A més, la investigació sobre el trànsit a internet demostra de manera similar que la informació emocional i moral —sigui veritable o falsa— es difon més ràpidament que altres tipus d’informació (Bardy et al 2020)[1].
Els elements no racionals exerceixen un paper important en la deliberació democràtica. El llenguatge corporal i la vestimenta juguen un paper important en la deliberació cara a cara i en els debats polítics televisats. En la comunicació online, la informació emocional-moral exerceix un paper important.
AECED i Critical Change Lab, dos projectes germans de DEMOCRAT, destaquen la rellevància de la comunicació no verbal per als processos democràtics i l’educació democràtica. La primera examina la importància de l’aprenentatge incorporat per a l’educació democràtica, mentre que la segona se centra en el costat artístic. Diversos projectes pilot realitzats dins de DEMOCRAT també es van centrar en aspectes artístics en forma de teatre com a mitjà per aprendre sobre la democràcia.
La investigació sanitària demostra clarament que suprimir les emocions pot provocar danys psicològics i físics, però els casos de violència domèstica demostren les greus conseqüències de la falta de control emocional. Es pot suposar que suprimir les emocions, així com la falta de control emocional, afecta els processos democràtics.
Això posa en dubte la idea d’una democràcia basada exclusivament en la racionalitat. Lies & Slaby (2023)[2] assenyalen que això ha estat debatut des de perspectives neo-republicanes (vegeu Quentin Skinner, Cass Sunstein, Philip Pettit i Rainer Forst), radicalment democràtiques (Ernesto Laclau, Chantal Mouffe i Jacques Rancière), liberals i liberals deliberatives (Amy Gutmann, Dennis Thompson, Sharon Krause, Michael Morrell i Martha Nussbaum). En aquest sentit, el procés de reflexió del projecte DEMOCRAT pretén incorporar aquests debats sobre les emocions en la seva visió de l’educació democràtica.
Deixa un comentari